Una novel·la negra electritzant, tendra i gamberra que agermana tradicions nostrades i gèneres universals.
La nova novel·la de l'autor best-seller del New York Times Edgar Cantero.
Tot és a punt per a la festa del patró de Verri, comarca de la Llobera i Volpenars: els carrers engalanats, les gralles afinades, la pregonera al balcó... Només un pronòstic de tempesta, una estelada inoportuna i un cadàver al campanar amenacen d’enfosquir la diada. Sospitós d’almenys una de les tres coses, li toca a l’antiheroi local, un exindigent que malda per reintegrar-se, garantir que el municipi quedarà bé davant les càmeres de TV3. Cosa difícil quan s’hi posen pel mig una misteriosa turista americana, un escamot de pistolers i un orde religiós a la caça d’unes relíquies més valuoses del que semblaven.
Protagonitzada pel detectiu sense vocació ni domicili de Ràdio Free Camaco i a ritme d’un dels concept albums més populars del folk català, Gangsta Major cobreix el programa frenètic d’una diada en què Edgar Cantero mescla sardanistes i gegants amb tirotejos i persecucions: una novel·la negra electritzant, tendra i gamberra que agermana tradicions nostrades i gèneres universals.
«Una atmosfera intensa i a voltes caòtica, en radical sintonia amb el to general de la història, que es pot resumir amb una frase del llibre: “Fer-se adult és adonar-se que les normes es poden trencar i el món no s’acaba”». Anna Carreras, Núvol
«Cantero agafa una de les convencions municipals d’ara –els agermanaments més o menys fantasmagòrics amb llogarrets desconeguts– i la situa al mig d’una trama divertida i ràpida, protagonitzada pel Cegador de Verri». Julià Guillamon, Culturas
«Gangsta Major és una obra brillant que combina elements de misteri, humor, i cultura pop». Anna Carreras, Núvol
Sobre Ràdio Free Camaco
«Bogíssima, divertidíssima. Una entrada d'aire fresc que et rebenta la cara». Xavier Bundó, Via lliure
«Curulla d’humor i sensibilitat, ubicada a un rerepaís improbable a mig camí entre Estiu 1993 i L’últim boy scout». Víctor Recort, El País
«¿És possible que en una mateixa novel·la hi hagi tremp lingüístic, personatges de carn i ossos, acció per donar i per vendre, humor i unes pinzellades de fantàstic, i que no hi sobri ni una pàgina?». Marina Espasa, Ara
